Al
1988 es constituí la societat Cafès del Bages, SL i es traslladà
la seva activitat a Salelles. Durant uns dos anys la nova marca va
conviure amb Cafés Serra fins que s’acabà el procés de transició
i va quedar substituïda totalment per Cafès del Bages.
En
el nostre catàleg trobem sobres nominatius d’establiments
d’hostaleria en els quals apareix en el revers Cafés Serra:
Restaurant Verdaguer, Trattoria Da Sandra i Frankfurt Bages, per
exemple. Aquesta pràctica va fer-se habitual amb la nova marca,
esdevenint el sobre de sucre una eina de promoció comercial de
l’establiment i, alhora, del seu subministrador de cafè, que és
qui s’encarregava de gestionar la impressió i l’estotjat dels
sobres.
Al
1988 el propi Joan Serra Fabregat va fer el primer disseny de Cafès
del Bages. Incloïa l’anagrama CB i la tipografia de lletres
majúscules que podem veure al sobre. Hi constava inicialment
l’adreça Ctra Brucs a Manresa perquè encara no hi estava
urbanitzat el polígon industrial. Posteriorment constà C/ del
Mestre Alapont s/n. En el telèfon 8358500 encara no hi constava el
prefixe (obligatori a partir 1998).
Aquests
sobres, que eren de 10 grams de sucre, eren estotjats per Bara
Ezquerra, la mateixa estotjadora que es feia servir en l’ultima
etapa de Cafés Serra.
D’aquesta
època també hi ha un sobre de sacarina que tenia la mateixa
tipografia en les lletres de la marca i, segons es veu al revers del
sobre, també tenia un poder edulcorat equivalent als 10 grams,
quantitat que era la normal a l’època.
El
canvi en l’adreça també s’observa en els sobres nominatius
d’establiments d’hostaleria que tenien en el seu revers la
impressió de Cafès del Bages: Granja Canigó, Jak Pot... amb
l’adreça C Bruc a Manresa i Frankfurt Albert , Granja Canigó...
amb l’adreça Mestre Alapont.
En
aquest període (amb l’adreça Ctra Bruc) Cafès del Bages va
començar a fer una sèrie de sobres de sucre dedicats al Bages:
imatges de La Cova i La Seu de Manresa, de Sant Benet de Sant Fruitós
del Bages i de diferents indrets de Salelles, Rajadell, Balsareny,
Castellbell i el Vilar i Sant Salvador de Guardiola.
Podeu
accedir a la sèrie completa a l’adreça:
Aquesta
serie constava de 8 sobres de 10 grams estotjats per Bara Ezquerra.
A
continuació, encara amb el logo CB es va començar a fer les sèries
dedicades a pintors manresans. Una idea fabulosa amb la que Cafès
del Bages va contribuir a promocionar la cultura mitjançant els seus
sobres de sucre.
A
la primera sèrie es va incloure vuit obres del pintor manresà
Joaquim Falcó en les que es representaven diversos estris
relacionats amb el món del cafè.
A
aquesta primera serie, que tenia els sobres de 10 grams, li va seguir
una segona, amb les mateixes obres, però en sobres d’un gramatge
inferior: 8 grams. Mantenint, però el mateix logo CB i la mateixa
empresa estotjadora.
Al
voltant de l’any 1997 es va produir un canvi de tipografia del
disseny. Les lletres de la marca es varen arrodonir. Es
va mantenir,
però, la
presentació horitzontal dels sobres i, també, la impressió
horitzontal de la marca.
Del
disseny d’aquest sobre n’hi ha de colors molts diferents. Eren
proves per buscar el color definitiu que representés la marca. Tenim
exemplars d’aquestes proves perquè se’n van posar en circulació,
malgrat que se’n feien tirades petites.
El
prefix telefònic estava entre parèntesi i, per tant, encara no
formava part del tot del número de telèfon, perquè la
obligatorietat no es va implantar fins l’any 1998.
Es
mantenia l’empresa Bara Ezquerra com a estotjadora i el contingut
de sucre dels sobres va disminuir a 8 grams.
La
necessitat de posar molt sucre al cafè s’havia produït arran dels
anys d’autarquia, en els que no es disposava de cafè de qualitat i
es torrefactava, torrant-lo amb sucre. Això permetia una major
durada però també el feia més amargant. S’associava llavors un
cafè amargant amb un bon cafè i els consumidors ho demanaven. Al
millorar la qualitat del cafè es va anar disminuint l’amargor i,
per aquest motiu, va anar disminuint la necessitat de sucre i, com a
conseqüència, el gramatge dels sobres de sucre.
En
l’actualitat, a partit de voltants de 2015 el gramatge ha seguit
disminuït fins als 6 o 7 grams. A cada país, però, els costums són
diferents. A França, per exemple, hi ha sobres amb 3 grams de sucre.
A Itàlia, en canvi, necessiten més sucre perquè torren més el
cafè.
En
aquesta època es va continuar les series d’obres de pintors
relacionades amb el món del cafè. Eren sobres de 8 grams estotjats
per Sucrepack.
Ernest
Descals (Sèrie de 10 sobres de sucre)
Podeu
accedir a la sèrie completa a l’adreça:
I
Lluís Puigros (Sèrie de 11 sobres de sucre)
Podeu
accedir a la sèrie completa a l’adreça:
En
una propera entrada en aquest blog tractarem el període que va des
de 1999 fins a l’actualitat.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada