Salta al contingut principal

Cafès Busquets


En Josep Busquets es va establir a la Ctra. De Vic,28 de Manresa l’any 1930.
Com a curiositat es veu que, a la primeria, torraven les ametlles, avellanes i el cafè al carrer, davant mateix de la botiga.

En l’actualitat fan el procés de torrat del cafè diàriament en un local que tenen al carrer Era Firmat, utilitzant una màquina Probad que té una capacitat de 20 kg.

Com a col·leccionistes de sobres de sucre, ens interessa fer servir els sobres que aconseguim per conèixer la història de Manresa, la dels seus establiments.

En aquest cas, a partir dels sobres de Cafès Busquets, aprofitem per conèixer millor el món del cafè a Manresa.

A Cafès Busquets es va començar a fer servir sobres de sucre als anys 50. Abans el sucre es consumia a granel, granulat o en terrossos. Aquest últim format actualment està en desús perquè es necessita més temps per dissoldre’s i, ja se sap, vivim temps en què es valora massa la immediatesa.

Disposem de dos sobres de Cafès Busquets en el nostre catàleg i no tenim coneixement de que n’existeixin més:


Sobre de sucre blanc

Nominatiu
Material: Paper setinat blanc no reciclat

Mides: 5x7,3
Pes: 8 grams

Estutxadora: Bara Ezquerra

Anvers imprès a dues tintes: negra i vermella
Revers imprès en negre.
Data: anterior a 1998, any en el que va ser obligatori l’ús de prefix telefònic


Sobre de sucre integral

Nominatiu
Material: Paper marró reciclat

Mides: 4,5x7,8
Pes: 8 grams

Estutxadora: RSI 23.4053/CAT

Anvers imprès a dues tintes: verda i vermella
Revers imprès en verd.
Data: Posterior a 1998 a l’incloure el prefix telefònic.

Aquest establiment ha mantingut sempre la mateixa estètica en el disseny dels seus sobres, mantenint el mateix text i grafisme, el mateix contingut (8 gr. de sucre) i el tipus de material, sense incorporar les noves tendències: disminució de la mida i del contingut del sobres, us de materials plàstics i estutxat en formes més innovadores (stick...).

El mateix tarannà tradicional que es pot veure en els sobres també caracteritza la seva manera de fer industrial i comercial. Segurs de la qualitat del seu producte han optat per continuar elaborant-lo artesanalment i venent-lo al detall en el seu establiment, sense entrar en competència amb d’altres empreses que produeixen industrialment i distribueixen a l’engròs.

El mercat dels torradors de cafè ha evolucionat molt des dels anys 60-70. Llavors hi havia quatre establiments més que torraven cafè a Manresa:

Cuixart al Carrer Born

La Clavellina a la Plaça d’Anselm Clavé

Flor i Nata a la Plaça Gispert (Pastisseria i alimentació)

Cafès Serra al Carrer Jorbetes, posteriorment instal·lats al Carrer Magnet i que han esdevingut els actuals Cafès del Bages.

D’aquests establiments torrefactors en l’actualitat únicament queden Cafès Busquets i Cafès del Bages. I es pot dir que Cafès Busquets és l’únic establiment que torra cafè dins del terme municipal de Manresa, considerant que Cafès del Bages està a Salelles, dins del terme de Sant Salvador de Guardiola.

Si disposeu de més informació històrica, gràfica,... que pugui completar la informació de la que disposem, us agrairíem que ens la féssiu arribar.

Gràcies

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Cafès Serra

En Joan Serra Devant, fundador de Cafès Serra, provenia de Rajadell. Al casar-se amb una manresana i quedar-se l’hereu a la casa pairal va engegar la seva activitat empresarial a Manresa. Era a principis dels anys quaranta quan va començar a tenir la representació de diferents marques (Trinaranjus, Tulipan...) i a fabricar caramels i confits en el carrer Magnet num.13 de Manresa, amb el nom comercial de Dulces Serra. El fet de tenir la representació d’una coneguda marca de cafè de Barcelona li va permetre conèixer el mercat del cafè. Va fer el pas d’aprendre a torrar cafè amb en Baraldés, de la Bodega Andaluza, fins que va crear Cafés Serra. El cafè el torrava al terrat del Carrer Magnet, en un cinquè pis. D’aquesta manera no molestava al veïnat amb el fum. Però era una tasca sacrificada perquè havia de pujar els sacs, un a un, fins el terrat. La seva clientela estava formada bàsicament per establiments d’hostaleria (bars i restaurants), malgrat que també venia al detall. Hi hav...

Cafès del Bages 1988 - 1999

Al 1988 es constituí la societat Cafès del Bages, SL i es traslladà la seva activitat a Salelles. Durant uns dos anys la nova marca va conviure amb Cafés Serra fins que s’acabà el procés de transició i va quedar substituïda totalment per Cafès del Bages. En el nostre catàleg trobem sobres nominatius d’establiments d’hostaleria en els quals apareix en el revers Cafés Serra: Restaurant Verdaguer, Trattoria Da Sandra i Frankfurt Bages, per exemple. Aquesta pràctica va fer-se habitual amb la nova marca, esdevenint el sobre de sucre una eina de promoció comercial de l’establiment i, alhora, del seu subministrador de cafè, que és qui s’encarregava de gestionar la impressió i l’estotjat dels sobres. Al 1988 el propi Joan Serra Fabregat va fer el primer disseny de Cafès del Bages. Incloïa l’anagrama CB i la tipografia de lletres majúscules que podem veure al sobre. Hi constava inicialment l’adreça Ctra Brucs a Manresa perquè encara no hi estava urbanitzat el pol...

Cafès del Bages 1999-2018

L’any 1999 Cafès del Bages va fer un canvi important. Va adquirir una nau industrial al costat de les instal·lacions que tenien, amb la qual cosa van passar de disposar d’una superfície de 300 metres quadrats a una de 2000 m2. Aprofitant l’ampliació també es va produir un canvi en la maquinària. Fins llavors encara es torrava amb la mateixa tècnica que ja feia servir Joan Serra Devant al terrat del carrer Magnet: torradores de bola. Amb el canvi de maquinària es va automatitzar tot el procés: ensitjat, neteja del cafè, torrat i envasat. Al mateix temps es va produir un nou canvi d’imatge. Mantenint la marca i la tipologia de les seves lletres, el text es presentava en diagonal, a vegades de forma incompleta i, encara que el text de la marca fos tallat, es llegia perfectament. En aquest període els sobres passaren a ser verticals. Es va trobar els colors definitius, el del paper era invariablement beix i la impressió es feia en color marró. Els formats variaven: rectangu...